Emili Duran

Blog personal de muntanya

Shisha Pangma 2009

Aquesta expedició és la meva segona tentativa al Shisha. La primera, que hi vaig anar amb en Joan Porta i en Juan Luís Benítez, no va reexir per que el Monzó es va allargar molt i vam tenir molta neu molts dies. Ens vam quedar bloquejats per una tempesta tres dies i mig al C-1, i quan va millorar el temps meteorològic, se'ns havia acabat el temps del calendari. El Shisha Pangma també anomenat Gösainthan en tibetà, té com a peculiaritat que és la única muntanya de més de vuit mil metres de entre les catorze que hi han, que és enterament dins de territori tibetà. La seva alçada és de 8.046 metres i va ser conquerida per primera vegada per una expedició xinesa el 20 de maig de 1964 que va obrir una ruta per la seva vessant oest i la aresta nord. Ha estat l’últim vuit mil en ésser conquerit i a més, les autoritats xineses el van mantenir tancat per a les expedicions estrangeres fins el 1978, no sent però fins el 1980 que una expedició alemanya va aconseguir la primera repetició. Possiblement sigui per això, i també per que la seva ruta normal no porta fins el seu cim principal, si no fins un de secundari, que sigui un dels cims menys escalats. SHISHAfoto copiaEn quant a la ruta a seguir, un cop al CBX (campament base xinès),en dos dies de marxa a peu i amb la càrrega a llom de iaks, arribaré a l'emplaçament del CB Avançat, que en definitiva és el campament base autèntic de l'expedició. El situaré, aproximadament, a uns 5.500 metres d'altura. A partir d’aquest moment, dedicaré un parell de dies a organitzar el CB, i en funció de les condicions meteorològiques, i un cop millorada la meva condició física en quant a la aclimatació i la del meu xerpa, també si cal..., tirarem cap amunt per muntar el campament 1, a uns 5.800 metres, tot i que no haurem guanyat gaire alçada, si que haurem fet un llarg recorregut per la glacera. El campament 2, el situarem a uns 6.500 metres, a prop del coll inferior i que ens obrirà el pas a la cresta que haurem de seguir fins l’emplaçament del C3. El campament 3, el situarem als voltants dels 7.400 metres d'alçada, damunt mateix de la cresta que porta al cim nord, no al principal. A partir d’aquest moment, i en funció de les condicions de la neu, tinc tres alternatives si vull arribar al cim principal: Una, seguir la ruta normal fins el cim central i després seguir una molt afinada cresta de neu que porta fins el cim principal, cresta, però que en molt poques ocasions esta en condicions... Una altra ruta possible, es quan estigui a l'alçada del gran gendarme, al voltant dels 7.800 metres fer un llarg flanqueig ascendent fins arribar directament al cim principal, el problema és que si la neu no està molt assentada, el risc d'allaus és molt alt, i l'última opció és seguir la ruta del malaguanyat Iñaki Ochoa, que tot i que és bastant més llarga i una mica més difícil, possiblement sigui la més segura. Bé.., ja veurem... DIARI DE L'EXPE: Ja hi som (7 de setembre de 2009) Apa doncs, ja és el set de setembre, per tant avui marxo. Efectivament, aquest vespre a tres quarts de deu surto de Barajas i, via Doha, demà als voltants del mig dia d'aquí, que seran les cinc allà, arribaré a Kathmandu. Jo us ho anire explicant. Camí del Nepal (8 de setembre de 2009) L'Emili amb els membres de "Al filo de lo imposible" a l'aeroport de Doha a Katar  A l'aeroport de Doha a Katar, avui, amb els membres de "Al filo de lo imposible" de RTVE. Ja sóc a Kathmandu (9 de setembre de 2009) Bé, ara ja soc a Kathmandu, ja conec el xerpa que m'acompanyarà; el seu nom és Muktu. He preparat el material per equipar el camp base i demà a les 6 del matí surto cap al Tibet amb el grup amb els qui comparteixo camp. Durant els propers 4-5 dies no hem podré comunicar. Ja he arribat al Camp Base xinès (13 de setembre de 2009)

Una vegada feta la marxa d'aproximació a través de l' "Highway" per arribar al coll de L'Alung La (4910 m.), i una vegada solventats tots els tràmits burocràtics i duaners amb les autoritats xineses molt "sensibles" amb tot el que té a veure amb el poble tibetà , junt amb la precarietat tan de les vies de comunicació com dels mitjans de transport, fa que els dies semblin molt més llargs.

Ja he arribat al Camp Base avançat (15 de setembre de 2009)

Ja he arribat al C.B.X. (Camp Base Xinès) a 5.000 m. d'alçada, on hi passaré aproximadament 2 - 3 dies d'aclimatació i prepararé material per els diversos camps d'alçada.

Problemes tècnics amb l'ordinador portàtil  fan que totes les comunicacions s'hagin de fer via  telefon satèl.lit o  SMS. Avui he arribat al camp base avançat,  a  5.600 metres d'alçada després d'una dura jornada.  L'0bjectiu és romandre en aquest camp 2-3 dies per aclimatar, per desprès pujar fins el camp 1, a aproximadament 6.600 metres d'alçada. De moment el temps no és massa bo. La sensació tèrmica és molt baixa (-15 C i vents sostinguts de 45 Km/h.).

Comencem amb els camps d'alçada... (19 de setembre de 2009)

Avui a les 6 del matí (hora del Nepal), i si els temps ho permet, es pujarà amb l'ajuda de Muktu Sherpa al camp I, a 6300 metres d'alçada amb l'objectiu de passar-hi la nit i demà diumenge, sempre i quan les condicions meteorològiques siguin favorables, pujar a 6800 metres per muntar-hi el camp II i equipar-ho amb les tendes i material necessari per el camp III i el definitiu atac al cim. Una vegada instal.lat el cap II i després de passar-hi la nit, es baixarà fins el camp base per descansar un parell o tres de dies i continuar amb l'aclimatació.

Malgrat que la temperatura no es excessivament baixa (-14 C.), el vent fa que la sensació tèrmica sigui molt freda.

Ja  estan instal·lats els camps I i II (20 de setembre de 2009)

 Tal com estava previst, amb el permís de la muntanya i desprès dues duríssimes jornades superant amb èxit  gran quantitat d'escletxes, seracs i forts pendents, s'han instal·lat els camps I i II, a 6300 i 6800 metres respectivament. Una vegada instal·lats els esmentats camps s'ha baixat al camp base per estar-hi 3-4 dies amb l'objectiu de recuper-se físicament i continuar amb l'aclimatació. Malgrat el fred intens, la climatologia és estable.

Comencem a pujar! (23 de setembre de 2009)

Desprès de tres dies al camp base avançat, recuperat físicament i una mica més ben aclimatat, demà dijous, si les condicions meteorològiques son favorables, es pujarà al camp I (6300 metres) amb l'objectiu de passar-hi la nit i l'endemà divendres, pujar fins el camp II (6800 metres) per així dissabte, amb el material que ja es va deixar al camp II diumenge dia 20, pujar fins el 7300 metres per equipar el camp III, passar-hi la nit i diumenge 27, a primera hora, iniciar el definitiu atac al cim.

Tot i el fred intens i el vent, podríem dir que malgrat tot el temps "s'aguanta" esperen que aguanti quatre dies més i es pugui assolir l'objectiu a la primera.

Camp I: 6.300 metres (24 de setembre de 2009)

Avui tal com estava previst, s'ha assolit el camp I, a 6300 metres d'alçada desprès d'una llarga jornada per la glacera. L'esmentat camp es troba en un "plateau" segur i lluny de possibles allaus. Ara per ara, l' única expedició que també ha iniciat l' ascensió definitiva és la de Juanito Oiarzabal

Demà si tot va be, es pujarà al camp II

Camp II: 6.800 metres (25 de setembre de 2009)

 Ja s'ha arribat al camp II,  situat al "gran plateau"a 6800 metres d'alçada, desprès de 6 hores d'ascensió i superant trams de forta pujada. Demà dissabte esta previst ascendir fins el 7400 metres per muntar-hi el camp III. De moment les condicions meteorològiques són relativament bones.

El seny per damunt de la rauxa... (27 de setembre de 2009)

 Una intensa nevada de més de 50 cm la nit de dissabte a l'alçada del camp II ha fet recular l'expedició fins al camp base avançat. Ascendir del camp II al III es fa per una forta  pendent,  on normalment és necessari instal·lar cordes fixes. La ruta que va del camp III al cim transcorre per l'aresta nord de la muntanya,  aresta molt perillosa per la gran quantitat de neu acumulada,  per la qual cosa es pren la decisió de recular fins el camp base avançat un parell o tres de dies amb l'esperança que el temps millori i la neu caiguda s'estabilitzi.

Tornem a començar, Camp I (29 de setembre de 2009)

Desprès de dos dies al camp base avançat, recuperat  físicament , avui dimarts, si les condicions meteorològiques son favorables, es pujarà al camp I (6300 metres) amb l’objectiu de passar-hi la nit i l’endemà dimecres, pujar fins el camp II (6800 metres).  El temps ha millorat una mica i malgrat el fred, el vent ja no és tant fort.

Camp II, 6.800 metres (30 de setembre de 2009)

 Ja s'ha assolit el camp II situat al "gran plateau" a 6800 metres d'alçada,  desprès de 7 hores d'ascensió, superant fortes pendents i alguna que altra escletxa amagada a la neu nova... Demà dijous, desprès de passar la nit al camp II,  si el temps acompanya, està previst ascendir fins el 7400 metres per equipar el camp III i intentar el cim divendres.

L'expedició de Juanito Oiarzabal ha optat per no atacar el cim. Ja es camí de Kathmandu. De fet la previsió meteorològica no és per tirar coets...

Camp III, 7.400 metres i primer intent de cim (u d'octubre de 2009)

Avui s'ha assolit el camp III a 7400 metres d'alçada desprès de 6 hores d'ascensió per una forta pendent que feia necessari

l' ús de cordes fixes. L'esmentat camp està situat en una zona molt exposada al vent, per la qual cosa és important que la climatologia es mantingui estable per tenir possibilitats d'assolir l'objectiu.

Avui a les 9 del vespre hora de Reus, 2 de la matinada hora de Tibet, si tot va bé, la climatologia acompanya i el cós aguanta, començarà per l'aresta nord de la muntanya, el definitiu intent al cim.

Des del cim del Shisha!!! (2 d'octubre de 2009)

Avui a les 8,20 h. (hora catalana) 12,20h (hora tibetana), s'ha assolit el cim del Shisha Pagmma (8.046 metres). L'Emili ha trucat via telèfon satèl·lit des del cim per comunicar la notícia. El definitiu atac al cim ha estat bastant dur, ha començat de nit, a les 2 de la matinada (hora tibetana) des del Camp III (7.400 metres). Una vegada assolit l'objectiu s' ha baixat fins el camp III  metres per passar-hi la nit i recuperar-se físicament. Gran part de l'ascensió s'ha fet de nit per tenir prou temps per baixar al camp III una vegada assolit el cim. L'esmentada ascensió de nit ha estat segons el propi Emili, una experiència única i espectacular. Demà si tot va be, baixarà fins el camp I i diumenge fins al camp base.

Avui, Camp Base (5 d'ctubre de 2009)

Una vegada assolit el cim, el descens al camp base ha estat molt dur. El cansament acumulat i un canvi sobtat de temps ho ha posat tot plegat molt difícil. Finalment avui s'ha arribat al campament base. Passat demà, dimecres, començarà el viatge de tornada. Ha costat 2 dies...

Ja soc a casa (12 d'octubre de 2009)

Cim Shisha

La foto del cim... Era l'objectiu, i per tant objectiu assolit. Això ho escric des de casa a Reus on hi vaig arribar ahir.

La veritat és que l'expedició des de el punt de vista esportiu ha estat un èxit, vaig aconseguir el cim relativament ràpid i a més tenint en compte que la majoria d'alpinistes que hi havien en el camp base, no van poder aconseguir el seu objectiu. Les condicions de la muntanya estaven bastant dures...

Però un altra tema és el que m'ha costat especialment en quant a salut. Congelacions als dits de les mans i un edema cerebral durant la baixada, és un preu una mica car..., per cert , vull agrair als membres de l'expedició ShishaPangma'09 (Nacho, Angel i Juan Carlos) la paciència infinita que van tenir i que gràcies a ells ara estic aquí, ja que en ple edema, ells em van ajudar a baixar cap els camps inferiors.