Emili Duran

Blog personal de muntanya

Expedició Shisha Pangma 2002

LA MUNTANYA El Shisha Pangma també anomenat Gösainthan que en tibetà vol dir “El cim llarg que domina la plana” i en hindú “Tron dels déus” té com a peculiaritat que és l'única muntanya de més de vuit mil metres enterament dins de territori tibetà. La seva altura és exactament de 8.046 metres i va ser conquerida per primera vegada per una expedició xinesa encapçalada per Hsu Ching el 20 de maig de 1964 seguint la seva vessant nord-oest i aresta nord, que és la mateixa que volem seguir nosaltres. Ha estat l'últim vuit mil en ser conquerit i a més a més les autoritats xineses el van mantenir tancat per als estrangers fins el 1978, no sent fins el 1980 que una expedició alemanya va aconseguir la primera repetició. Possiblement sigui tot això que fa que el Shisha sigui un dels vuit mils menys escalat. Aquest cim, al ser una de les muntanyes més altes del planeta, presenta serioses dificultats per assolir el seu punt més alt, tot i no tenir les grans complicacions d'un K2 o d'un Annapurna. Quasi tota la seva ascensió es porta a terme per unes fortes pendents de neu que travessen la cara nord-oest de la muntanya i que es van accentuant a mesura que es guanya alçada fins el lloc on es munta el C2 a 6.200 metres, a partir d'aquest lloc la ruta agafa la aresta nord i no la deixa fins el cim. La muntanya te dos cims, el principal i el central, hi han anys que degut a les males condicions de la neu, donat que es formen grans cornises i existeix un important perill d'allaus, només es pot accedir al central de 8.030 metres. Si la neu és estable, abans d'arribar al cim central, es fa un llarg flanqueig que permet assolir el principal de 8.046 metres. L'EQUIP Els alpinistes components de l'expedició, som els mateixos que vam estar l'any 2000 al ChoOyu, tots membres de l'Associació Excursionista Catalunya de Reus. Emili Duran i Visiedo, cap de l'expedició i metge de la mateixa. Joan Porta i Ruiz, direcció tècnica Juan Luís Benítez Rosado, abastament i material Tots els membres de l'expedició tenim probada experiència en els esports de muntanya i especialment en l'alpinisme, habent participat en nombroses activitats d'alt nivell a les muntanyes d'Europa, d'Amèrica, d'Àfrica i d'Àsia, entre les quals podem destacar: HIMÀLAIA: ChoOyu 8.201 m., Shisha Pangma 8.027 m., GasherbrunII 8.036 m. i Trekking dels Annapurnas. SUD-AMÈRICA, ANDES: Aconcagua 6.959 m. ÀFRICA: Toubkal 4.167 m. i Expedició Espeleo-Atlas EUROPA ORIENTAL, CAUCAS: Elbrus 5.642 m. EUROPA OCCIDENTAL, ALPS: Montblanc, Montblanc de Tacul, Monterosa, Materhorn (Cerví), Gran Paradiso, Mönch, Ecrins, Eiguille du Midi per l'esperó de les Còsmiques, Dent du Geant, Aresta Rochefort. A més d’innombrables ascensions i rutes pels Pirineus i altres muntanyes del nostre país. LA RUTA La primera part de la ruta consisteix en l'aproximació al Campament Base, la qual la farem en una primera part amb vehicles tot terreny i amb camions, que per unes carreteres en molt mal estat - sense asfaltar i molt probablement amb esllavissades - ens portaran via Kodari i Zhangmo fins el Lalung-La, que és un coll de 4.900 metres d'alçada i ens marca l'entrada a l'altiplà tibetà. Un cop traspassat aquest coll, girarem cap l'esquerra per, en pocs quilòmetres, arribar al lloc on instal·larem el CB Xinès. A partir del CB Xinès, i en dos dies de marxa a peu , arribarem a l'emplaçament del CB Avançat, que en definitiva és el campament base autètic de l'expedició. El situarem, aproximadament, a uns 5.500 metres d'altura. Un cop instal·lats al campament base, els primers dies els dedicarem a fer una bona aclimatació i al mateix temps, aprofitarem per preparar el material i les racions d'altura. Un cop tinguem els preparatius fets, instal·larem el C1 aproximadament a uns 5.800 metres, tot i que no haurem guanyat gaire alçada, si que haurem fet un llarg recorregut per la glacera. El campament 2, el situarem a uns 6.500 metres, a prop del coll inferior i que ens obrirà el pas a la cresta que ens portarà al cim. El campament 3, el situarem als voltants dels 7.400 metres d'alçada. A partir d'aquest tercer campament, tan sols queda seguir l'aresta cap amunt, i segons estigui la neu, fer una travessa, una mica exposada, cap el cim principal, o conformar nos amb el cim Central, que és uns metres més baix. EL DIA A DIA 15 de juny de 2002: Igual que en la expedició del l'any 2000, la tasca mes dura, es solucionar el tema econòmic, però hi estem damunt. Mentres tant, l'expedició va tirant endavant i ja tenim data de sortida: si no hi ha cap entrebanc, el 24 d'agost, sortirem cap a Katmandú 24 d'agost de 2002: Acabem de preparar l'equipatge. Per fi ja ha arribat el dia, avui marxem cap a Kathmandú, via Londres i Doha (Katar). Si no hi ha cap entrebanc, demà diumenge a les 4 de la tarda, hora de Nepal (les deu del matí, hora d'aquí), aterrararem a l'aeroport de Kathmandú. En aquesta ciutat hi romandrem un parell de dies per fer els inevitables tràmits administratius, i desseguida que poguem començarem la marxa d'aproximació. 25 d'agost de 2002: L'expedició ja ha arribat a Katmandú (Nepal). Per problemes en l'enllaç amb el vol de la "PIA" (Pakistan International Airlines) a l'aeroport de Katar, aquesta arribada s'ha produït amb 8 hores de retard segons l'horari previst. 26 d'agost de 2002: S'adquireixen els ultims suministraments (gas, benzina) i es fan els tràmits administratius necessàris amb les autoritats nepaleses. 27 d'agost de 2002: S'inicía l'aproximació. Malgrat que les carreteres estan molt malmeses per el monzó, s'arriba amb relativa rapidesa a Kodari, últim poble nepalès abans de la frontera amb el Tibet. Una vegada solventats tot els tràmits burocràtics i duaners amb les autoritats xineses, l'expedició s'endinsa al Tibet, via Zhangmo fins arribar a la població de Nyalam (3650 m.), amb intenció de passar-hi dues nits, la del dia 27 i 28, a fi efecte d'iniciar també l'aclimatació d'alçada. 29 d'agost del 2002: Continúa la marxa d'aproximació a través de l' "Highway" per arribar al coll de L'Alung La (4910 m.). Malgrat que les distàncies entre les poblacions esmentades son relativament curtes (200 km.), la precarietat tan de les vies de comunicació com dels mitjans de transport, fa que semblin molt més llargues. De moment la climatología ès estable. 30 d'agost de 2002: Ja s'ha arribat al C.B.X. (Camp Base Xinès) a 5.000 m. d'alçaca, on hi passaran 2 dies d'aclimatació. La situació climatológica ha empitjorat 31 d'agost de 2002: De moment el temps no millora i les prediccions meteorológiques no són massa favorables. Sembla ser que el Monzó no vol marxar. Continúa l'aclimatació. 1 de setembre de 2002: Demà, si la muntanya ho permet, es pujarà al Camp Base Avançat. Avui es pujarà fins un Camp intermig (5.400 m.) Continúa el mal temps. Fa fred i neva amb intensitat. 2 de setembre de 2002: Avui s'ha arribat al C.B.A. (Camp Base Avançat), a 5.600 m. d'alçada. La marxa fins l'esmentat C.B.A. s'ha fet a peu amb l'ajut de sherpes i iaks. Les condicions climatològiques continúen essent adverses, situació que a fet que aquest darrer tram de la marxa d'aproximació hagi estat molt dur. Per altra banda el fet de que no faci sol desde ja fa dies, impedeix la recarga de bateries del sistema de comunicació via satel.lit. Ara per ara, es la primera expedició que ha arribat a l'esmentat C.B. per fer el "Shisha" per la seva vessant nord. 3 de setembre de 2002: L'expedició continúa al C.B. i aprofita el temps per descansar, aclimatar-se i preparar el material i les racions d'alçada per el Camp I (6.200 m.). 4 de setembre de 2002: Avui s'ha començat a pujar part del material necessàri pel Camp I. Aquesta part de l'ascenció es porta a terme per unes duríssimes pendents de neu que travessen la cara oest de la muntanya. La situació climatològica ès més estable i l'estat d'anim dels expedicionaris excel.lent. 5 i 6 de setembre de 2002: Sembla ser que les condicions climatològiques han millorat, malgrat cada nit neva i les temperatures al matí volten el 15 graus sota zero. S'ha instal.lat un dipòsit de material a 5850 m. d'alçada que farà menys dura l'ascenció fins el que serà el Camp I, a 6500 m. L'expedició passa aquests dos dies al C.B., descansant i millorant l'aclimatació. Ara per ara continúa essent l'única expedició instal.lada a l'esmentat C.B. 7 de setembre de 2002: Avui es pujarà fins a 6.500 m. d'alçada per muntar-hi el Camp I. L'ascenció fins l'esmentat Camp serà molt dura, ja que l'aproximació fins el peu del glaciar ès molt llarga i pesada. L'intenció ès que una vegada muntat, passar-hi la nit fins demà dia 8, per desprès baixar al C.B per descansar un parell de dies. 8 de setembre de 2002: No s'han assolit el 6500 m d'alçada per muntar-hi el Camp I. La gran quantitat de neu que hi ha a la muntanya ha fet que la travessa del glaciar hagi estat complicada i perillosa per la gran quantitat d'escletxes soterrades a la neu, cosa que ha fet perdre molt de temps i ha obligat a l'expedició a retrocedir fins el C.B. 9 de setembre de 2002: La gran quantitat de neu acumulada i el conseqüent perill d'allaus, obliga a l'expedició a romadre el dia d'avui al C.B. Es planifica una nova estratègia ; Demà dia 10 es pujarà a 6.500 m. per montar-hi el Camp I aprofitant que tot el material d'alçada ja ès al peu del glaciar (5850 m.). Si tot va bé, s'hi passarà la nit i l'endemà, per la Diada, s'intentarà assolir el camp II, ja a 7000 m., sense baixar al C.B., això vol dir, que si tot va bé i s'acompleixen els objectius, no hi haurà cap més comunicació fins divendres dia 13. De moment les condicions meteorològiques continúen estables, malgrat neva cada nit i el fred ès intens. 14 de setembre de 2002: Segons e-mail enviat pels membres de l'expedició, el passat dia 10 es va instal·lar el Camp I, a 6350 m. d'alçada després d'una duríssima jornada a causa de la gran quantitat d'escletxes, xeracs i pendents de més de 60º. Una vegada instal·lat es va baixar al niu de material instal.lat a 5850 m. a buscar la resta de l'equip i es va tornar a pujar al Camp I per passar-hi la nit, amb intenció d'iniciar l'ascens al que serà el Camp II, divendres 13. Una vegada iniciat l'esmentat ascens, i a la vista d'un perill imminent d'allaus a causa de la gran quantitat de neu acumulada per les intenses nevades dels últims dies, es va prendre la decisió, juntament amb una cordada internacional, de baixar al C.B. a l'espera de que la muntanya es "descarregui" per ella mateixa o bé la neu es compacti. Fins dilluns no hi ha haurà un nou intent d'assolir el 7000 m. per muntar-hi el camp II. Malgrat el fred intens, la climatología ès estable. Per altra banda, ja hi ha 2 expedicions més al C.B; una japonesa i un altre de suïssa. 15 i 16 de setembre de 2002 L'expedició passa aquests dies als C.B. recuparant-se de l'esforç realitzat i estudiant l'estratègia d'atac al cim. El permís concedit per les autoritats xineses acaba el dia 25, per la qual cosa el definitiu atac al cim ès imminent. Malgrat les baixes temperatures, les condiciones climatològiques continúen estables i l'estat d'ànim excel·lent. Per altra banda ja hi han 4 expedicions més al C.B., una d'elles catalana. 17 de setembre de 2002 Avui a les 2 de la matinada (8 del mati hora tibetana) s'ha iniciat el que ha d'ésser el definitiu atac al cim. Si tot va bé, avui es farà nit al Camp I (6350 m.), per demà ascendir al Camp II (7000 m.), fer-hi nit i pujar desprès fins el Camp III (7500 m) per fer cim el proper 20 ó 21. No tindrem cap més comunicació amb el C.B. fins el dia 23. 23 de setembre de 2002 : Segons e-mail enviat pels membres de l'expedició, no s'ha aconseguit l'objectiu esperat. Les dures condicions climatològiques i un empitjorament sobtat de les mateixes han impedit assolir el cim del Shisha Pagma. Segons l'estratègia inicial, el dia 16 es va ascendir al Camp I amb intenció de passar-hi la nit i continuar l'endemà l'ascensió fins el camp II, a 7000 m. L' arribada a l'esmentat Camp I es va produïr a les 16 h. (hora tibetana), però un empitjorament sobtat de la climatología va obligar als membres de l'expedició a romandre 3 dies a l'interior de la tenda d'alçada (2-3 places), amb temperatures per sota els 35º sota zero, vent constant i sota una nevada intensíssima, que obligava a sortir de la tenda aproximadament cada 3 h tan de dia com de nit, per descarregar la neu acumulada a les lones. Dijous la tempesta va començar a minvar, però els 3 dies perduts eren vitals , ja que el permís de permanència al Tibet acaba el dia 25 i per altra banda l'estat físic dels expedicionàris tampoc era el més idoni desprès de les dures condicions fisiques a les que havien estat sotmesos durant els 3 dies d'estada al Camp I. De moment cap de les expedicions internacionals ubicades al C.B. han ascendit per damunt dels 6000 m. La gran quantitat de neu acumulada fa quasi bé impossible l'ascensió per l'imminent perill d'allaus i totes estan replegades al C.B., fins i tot 3 expedicions internacionals han abandonat ja el C.B, en vista de la perillositat de la situació. L'expedició es troba ja al C.B. recollint el material per tornar a casa.